Alguna cosa sobre els alternadors de conjunts de Dg
Un alternador és una part indispensable d’un conjunt de dg. Un alternador fa referència a un dispositiu mecànic que converteix altres formes d’energia en energia elèctrica. És accionat per una turbina d’aigua, una turbina de vapor, un motor dièsel o altres màquines d’energia per convertir l’energia produïda pel flux d’aigua, el flux d’aire, la combustió de combustible o la fissió nuclear en energia mecànica i transmetre-la a l’alternador. Després es converteix en energia elèctrica per l’alternador.
Hi ha moltes formes d’alternadors, però els seus principis de treball es basen en la llei de la inducció electromagnètica i la llei de la força electromagnètica. Per tant, el principi general de la seva construcció és: utilitzar materials magnètics i conductors adequats per formar circuits magnètics i circuits que condueixin la inducció electromagnètica entre si per generar potència electromagnètica i aconseguir la finalitat de la conversió d’energia. Els alternadors solen estar formats per estators, rotors, tapes finals i coixinets. L'estator està compost per un nucli d'estator, una bobina de paquet de filferro, una base i algunes parts estructurals. El rotor es compon de bobinatge del nucli del rotor (o pol magnètic, jou magnètic), anell de protecció, anell central, anell lliscant, ventilador i eix giratori. L'estator i el rotor de l'alternador estan connectats i muntats pel coixinet i la tapa final,
Hi ha molts tipus d’alternadors. En principi, es divideixen en alternadors síncrons, alternadors asíncrons, alternadors monofàsics i alternadors trifàsics. Des de les formes de producció, es divideixen en alternador de turbina de vapor, alternador hidroelèctric, alternador dièsel, alternador de gasolina, etc. Des del punt de vista energètic, es divideixen en alternadors de potència tèrmica, alternadors hidroelèctrics, etc.
Història dels alternadors.
El 1832, Hippolyte Pixii (francès) va inventar un alternador de CC de maneta. El principi és generar una força electromotriu induïda a la bobina mitjançant la rotació d’un imant permanent per canviar el flux magnètic i generar aquesta força electromotriu com a tensió de CC.
El 1866, Siemens (Alemanya) va inventar un alternador de CC autoexcitat.
El 1870, Gramme de Bèlgica va fabricar una armadura d'anells i va inventar l'alternador d'armatura d'anells. Aquest tipus d’alternador utilitza l’aigua per girar el rotor de l’alternador. Després de repetides millores, va obtenir una potència de sortida de 3,2 kW el 1875.
El 1882, Gordon (Estats Units) va produir un alternador gegant de dues fases amb una potència de sortida de 447 kW, amb una alçada de 3 metres i un pes de 22 tones.
El 1896, l'alternador bifàsic de Tesla va començar a operar a la central elèctrica de les cascades del Niàgara. el corrent altern amb 3750kW i 5000V s'ha enviat a Buffalo, una ciutat a 40 quilòmetres de distància.
